Castellano · Català
Façana de l'edifici amb pancartes: «L'habitatge és...» i «Pau Marsal 107-115 ens quedem»

Pau Marsal 109 i 115

Dos blocs de pisos de lloguer a Terrassa, construïts el 1972 com a habitatge de protecció oficial, es van vendre a un inversor el desembre de 2024. Des d'aleshores, els seus inquilins viuen sota pressió. Aquesta és la nostra història, amb documents.

Què ha passat

Els blocs del carrer Pau Marsal 109 i 115, a Terrassa (Barcelona), es van construir el 1972 com a habitatge de protecció oficial de lloguer. Segons la nota simple del Registre de la Propietat, consten com una sola finca (números 107 al 117 del carrer), amb 38 habitatges i 8 locals comercials; la qualificació definitiva de protecció oficial, de 8 de maig de 1972, els abasta tots. Eren propietat de l'empresa GITSA i els administrava Finques Llaberia Puigbó.

El 20 de desembre de 2024 es van vendre a La Adquisitiva de Inmuebles SL (Grupo Vértice). Des d'aquell moment, els veïns i veïnes dels dos blocs han rebut cartes sense cap segell oficial, una oferta per comprar el pis amb una setmana de termini, l'avís que no se'ls renovaria el contracte i, després, una oferta de lloguer al doble. Mentrestant, el manteniment s'ha descuidat. Ara l'edifici sencer s'anuncia en venda com a inversió «amb rendibilitat».

Cronologia

  1. 20 de desembre de 2024

    Un paper enganxat a la porta

    Finques Llaberia Puigbó enganxa un avís a la porta interior del número 109 i el mateix avís a la del 115 (la foto és la del 109): La Adquisitiva de Inmuebles SL és la nova propietària, Llaberia deixa l'administració, els rebuts de 2024 es paguen a Llaberia i, des de l'1 de gener de 2025, a la nova propietat.

    Va ser l'única comunicació: ni correu, ni trucada, ni carta personal als inquilins.

  2. Pocs dies després

    Una carta anònima per canviar on es paga el lloguer

    Per sota de la porta de cada habitatge arriba una carta, sense sobre, de La Adquisitiva de Inmuebles SL (datada el 20/12/2024): es presenta com a nova propietària, adjunta una nota simple i indica un nou compte bancari per pagar la renda.

    Per què és importantLa carta no tenia segell, ni capçalera, ni signatura, ni sobre. Qualsevol estafador que hagués vist l'avís de l'entrada n'hauria pogut escriure una d'igual amb un altre compte, i els inquilins haurien pagat el lloguer a un desconegut. Seguretat nul·la.

  3. 8 de gener de 2025

    «Compra el teu pis en una setmana»… i «no et renovem»

    El mateix dia arriben, alhora i per sota de la porta, dues cartes signades pel director de l'oficina de Barcelona de Grupo Vértice:

    • Oferta de compra (datada el 2 de gener): informa de la compra de Pau Marsal 109 i 115 i ofereix a l'inquilí comprar el seu habitatge a un preu tancat, sense impostos ni despeses, amb 7 dies naturals per respondre i signatura de compromís abans del 15 de gener de 2025. Si no, es vendrà «a tercers inversors».
    • Comunicació de no renovació (datada el 8 de gener): el contracte, que venç a finals de 2025, no es renovarà, i es demana deixar l'habitatge lliure en un màxim de 30 dies des del venciment.
    Per què és important: lliurades el mateix diaEl missatge conjunt és: «no et renovem, te n'has d'anar, i l'única sortida és comprar». Un altre cop, sense segell ni res oficial. Datada el 2 però lliurada el 8: els «7 dies» eren a la pràctica una setmana justa fins al 15, en plenes festes.
    Per què és important: un pis que encara no existia al RegistreQuan es van lliurar les ofertes (8 de gener de 2025, amb termini fins al 15 de gener), l'edifici continuava inscrit com una sola finca. Segons la nota simple del Registre de la Propietat, La Adquisitiva havia presentat el 20 de desembre de 2024 la divisió horitzontal en 46 departaments, però el 22 de gener de 2025 encara estava pendent d'inscripció. És a dir, es demanava als inquilins que es comprometessin a comprar un pis que encara no constava com a finca independent al Registre, i l'oferta no en deia res. A més, el preu ofert no incloïa impostos ni despeses.

  4. Des de gener de 2025

    Mesures, promeses i contractes curts

    Després de la compra van venir casa per casa a prendre mesures i fotos. Van prometre posar ascensor i van demanar que els compressin l'habitatge, mentre avisaven que no es renovava cap contracte.

    Per què és important: contractes de 12 mesosLlaberia havia signat els contractes des del principi a només 12 mesos, en lloc dels diversos anys mínims que fixa la llei. Això deixa els inquilins més exposats a una no renovació.

  5. 5 de maig – 6 de juny de 2025

    Més d'un mes sense intèrfon

    El 5 de maig de 2025 una tempesta elèctrica deixa sense intèrfon els dos blocs. El 6 de juny, els veïns escriuen a l'administració de Grupo Vértice per reclamar-ne la reparació, preguntar si se'n va donar part a l'assegurança i esmentar la possible denúncia a l'oficina de consum que els va aconsellar l'Ajuntament.

    Per què és importantSón edificis de 5 plantes sense ascensor: sense intèrfon no es pot baixar a obrir a temps i el carter no pot esperar. Van estar així més d'un mes.

  6. Agost de 2025 i agost de 2026

    Escala sense netejar

    La persona encarregada de la neteja era de vacances i la propietat no va posar ningú al seu lloc.

    Per què és importantDos estius seguits sense neteja de l'escala: el manteniment bàsic s'abandona.

  7. Després

    L'oferta: el doble de lloguer

    En veure que no venien els pisos, van oferir un nou contracte doblant el lloguer.

    Per què és importantDesprés de no renovar els contractes i no aconseguir vendre, l'única alternativa oferta per quedar-s'hi va ser pagar el doble.

  8. 7 d'agost de 2026

    Hisenda embarga els lloguers

    L'Agència Tributària (Delegació Especial de la Comunitat Valenciana) envia a inquilins una diligència d'embargament de crèdits contra La Adquisitiva de Inmuebles SL, deutora de la Hisenda Pública, per un import total de 22.792,37 euros (deute, recàrrec, interessos i costes).

    En resum: l'inquilí ha de contestar en 10 dies hàbils i pagar a Hisenda (Tresor Públic), i no a La Adquisitiva, les quantitats que degui a l'empresa, inclosos els lloguers futurs, fins a cobrir aquest import o fins que s'aixequi l'embargament.

    Diversos inquilins han rebut diligències amb el mateix import, 22.792,37 euros, la qual cosa indica que el deute total de La Adquisitiva amb Hisenda és considerablement elevat (no en coneixem la xifra total).

    Segons la nota simple del Registre de la Propietat, el mateix 20 de desembre de 2024 La Adquisitiva de Inmuebles SL va presentar, juntament amb la compravenda, una hipoteca sobre l'edifici a favor de Bear Cut Capital SL en garantia d'un préstec de 2.399.223,17 euros de principal: Bear Cut Capital SL es comprometia a aportar fins a 479.844,63 euros i Fenix Covered Loans SLU fins a 1.919.378,54 euros. Aquell mateix dia també va presentar la divisió horitzontal de l'edifici en 46 departaments independents. La nota simple no indica el preu de la compra.

L'edifici, en venda

A data de 16 d'octubre de 2026, l'edifici sencer s'anuncia en venda a Idealista i a Pisos.com, per 3.750.000 € i 3.682 m², a través de la immobiliària URBANE MAI (Múrcia). L'anunci el presenta com a «dos edificios en terresa con rentabilidad» i parla d'una «rentabilidad apox del 6%». A Pisos.com s'indica que el propietari és «pequeño tenedor».

Veure l'anunci a Idealista · Veure l'anunci a Pisos.com

Fotos de l'interior d'habitatges habitats. A l'anunci de venda de l'edifici hi apareixen fotos de l'interior de pisos on viuen inquilins, que no n'han autoritzat aquest ús. Les fotos es van fer amb una altra finalitat: com a «estudi per a l'arquitecte», per elaborar el plànol actual de cada habitatge i poder inscriure la divisió de l'edifici al Registre de la Propietat.

Per què és importantEntenem que fer servir en un anunci comercial unes fotos fetes per a una altra finalitat, sense permís de qui hi viu, pot vulnerar la intimitat del domicili, protegida per l'article 18 de la Constitució i per la Llei Orgànica 1/1982. Si a les imatges s'hi veuen objectes o dades que permetin identificar qui hi viu, també podria incomplir el principi de limitació de la finalitat del Reglament General de Protecció de Dades (art. 5.1.b del RGPD) i la Llei Orgànica 3/2018. No som juristes: ho plantegem com un dubte raonable que correspon valorar a l'autoritat competent.

No som els únics

Just davant dels nostres blocs, el 109 i el 115, hi ha 4 edificis gairebé iguals: els números 94, 117, 121 i 129 de Pau Marsal. Pel que sabem els veïns, també són propietat de GITSA i els administra Finques Llaberia, i comencen a passar per una situació semblant.

La diferència, segons el que ens han explicat, és que allà els pisos s'estan venent un a un a compradors que es presenten com a particulars, i després es demana a l'inquilí que deixi l'habitatge.

Els veïns ens han parlat, per exemple, d'un pis comprat per una persona gran, representada legalment per un familiar que, al seu torn, es dedica a la gestió immobiliària. No ho podem verificar amb documents i no ho afirmem com un fet provat, però, si es confirma, és una manera de vendre pis a pis que mereix atenció.

Entre els nostres dos blocs i aquests quatre edificis sumen més de 110 pisos i 20 locals comercials que, de la nit al dia, han passat de la tranquil·litat a l'angoixa, sense que ningú mogui un dit per protegir-los de qui només veu números i diners, i no persones.

On són els polítics fora de la campanya electoral?

Una pregunta oberta

Segons el Registre de la Propietat, juntament amb la compra de l'edifici es va presentar una hipoteca en garantia d'un préstec d'uns 2,4 milions d'euros de dos prestadors privats (Bear Cut Capital SL i Fenix Covered Loans SLU). Avui l'edifici torna a anunciar-se en venda com a inversió «amb rendibilitat», mentre Hisenda embarga els lloguers pels deutes de la propietària.

Mentrestant, 38 habitatges i els seus inquilins s'han quedat sense protecció: sense manteniment bàsic i sense ningú a qui adreçar-se. L'adreça i el telèfon de contacte que ens van donar són a València i, segons la nostra experiència, ningú no respon.

Com es poden permetre operacions especulatives com aquesta, sobre habitatges que van néixer com a habitatge de protecció oficial, quan deixen els seus inquilins completament desprotegits?